La col·laboració com a estratègia de canvi
Les entitats del tercer sector tenen una llarga tradició en el treball col·laboratiu i en xarxa a través de l’establiment de sinergies, tant entre elles com també amb d’altres organitzacions (ja siguin públiques o privades), per tal de millorar els seus serveis i les seves pràctiques, i fer més efectiva la seva missió; així doncs, poden esdevenir un element altament estratègic.
En aquest sentit, més enllà de l’intercanvi de coneixements i de recursos, treballar en xarxa també pot reforçar i ampliar les pròpies capacitats de cada entitat, i augmentar així el seu impacte social. Aquest argument encara agafa més força en un context complex com l’actual, on s’ha evidenciat que tot està altament interconnectat i és interdependent. Per això, la col·laboració esdevé un element fonamental per tal que les entitats del tercer sector puguin fer front a les creixents demandes i necessitats socials, tant a curt, mitjà i llarg termini, i sumar esforços per ser més eficaces i eficients.
Tot plegat, implica anar més enllà de la pròpia entitat per superar els límits organitzatius, tant pel que fa als recursos, les competències i els coneixements com pel que fa referència a la manera d’actuar. Això els autoritzarà a poder disposar d’una visió més àmplia que els permeti analitzar també els recursos i les capacitats disponibles al seu voltant (és a dir, els d’altres entitats i organitzacions de l’entorn), per tal de construir i establir aquestes col·laboracions i sinergies, en funció dels reptes i de les necessitats.
A partir d’aquí, el grau de col·laboració que cada entitat decideixi adoptar dependrà, en bona mesura, de la seva pròpia cultura organitzativa i de com es vulgui incloure aquesta col·laboració dins l’entramat de l’organització.
Com col·laborar i fer xarxa?
La creació de xarxes i plataformes és una manera molt habitual de construir col·laboracions significatives entre entitats. Però també n’hi ha d’altres com les aliances, les integracions o les federacions.
Quan es decideix crear una xarxa entre entitats o bé formar-ne part d’alguna, s’està apostant per compartir informació, recursos, coneixements, experiències i aprenentatges amb uns objectius comuns, a través d’un flux de reciprocitat, confiança i de valors sobre problemàtiques i inquietuds compartides entre les participants.
Hi ha diferents maneres de fer-ho, i tot dependrà de com decideixi abordar-ho cada entitat.
En aquest sentit, caldria primer establir si aquesta col·laboració serà:
- Només de manera puntual, per prendre determinades decisions. Per exemple, per treballar en determinats projectes i iniciatives, com una via complementària.
- De manera nuclear i integrada dins la pròpia estratègia de l’organització.
En moments de crisi i de necessitat, aquesta col·laboració pot esdevenir un element especialment rellevant per a les entitats, i pot ser una oportunitat perquè formi part de l’estratègia organitzativa, si encara no s’ha fet.
En el moment de decidir treballar de manera col·laborativa amb altres entitats com a element estratègic dins de l’organització, caldria definir:
- Els objectius d’aquesta estratègia col·laborativa.
- Quins recursos, coneixements i quines competències es necessiten i quins es poden aportar.
- En quins àmbits prioritaris es decideix aplicar l’estratègia de col·laboració.
- Establir els criteris i valors per atraure i trobar entitats amb qui fer xarxa.
És molt important concretar aquests aspectes, per tal que la col·laboració pugui adquirir un sentit integrat en el marc organitzatiu, i no esdevingui només una solució d’urgència (Iglesias, M; Carreras, I, 2012).
Què aporta treballar en xarxa?
En aquest mateix estudi que us recomanàvem, s’analitzen diferents iniciatives d’entitats del tercer sector que han adoptat l’estratègia de col·laboració, ja sigui a través d’aliances diverses o de treball en xarxa.
A través de les experiències analitzades, s’extreuen diverses conclusions en la seva aplicació, de les quals en destacaríem les següents:
- La col·laboració i el treball en xarxa entre entitats possibiliten optimitzar els recursos, les competències, els coneixements i la informació a través de la compartició; aquest fet contribueix a l’eficiència de les entitats, i, d’aquesta manera, es poden reduir costos.
- Permeten amplificar l’impacte social de les entitats.
- La confiança amb qui es col·labora esdevé la base de l’èxit de la col·laboració i del treball en xarxa.
- A banda dels objectius propis de cada entitat, se’n requereixen de comuns amb les entitats amb les quals es col·labora o es treballa en xarxa.
- Una col·laboració significativa poder aportar valor i ampliar les capacitats de l’organització en la consecució dels seus objectius.
- Es requereix l’anàlisi i el lideratge per dissenyar, definir i gestionar una estratègia col·laborativa i de treball en xarxa. És a dir, no és una qüestió que es pugui abordar de manera improvisada, i necessita un temps per veure’n els resultats.
- La col·laboració amb altres entitats és un compromís que cadascuna assumeix com a tal. Per això, és summament important la seva definició i tenir una visió compartida.
Per tal que les xarxes funcionin i esdevinguin ens vius, és important mantenir una dinàmica comunicativa continuada, tot i que sempre hi haurà períodes en els quals hi hagi més o menys activitat.
Actualment, les TIC faciliten aquests processos col·laboratius, ja que permeten compartir i treballar de manera més efectiva i regular.
Compartir i construir coneixement
En situacions de crisi com l’actual, cada entitat ha treballat diferents mesures d’adaptació. Però, en coneixem les experiències? Pensem que el que hem dut a terme pot ajudar altres entitats? O bé pensem que el que sabem fer pot orientar altres entitats?
En aquest sentit, compartir iniciatives, problemàtiques i coneixements és una estratègia que, a banda de poder aportar valor a les entitats, també fomenta la construcció de coneixement nou en una retroalimentació contínua, sempre que es participi en aquest procés.
Un dels avantatges que ens ofereix la xarxa i les TIC és la possibilitat de poder-ho fer de manera més àgil i actualitzada.
Com tot, fer-ho requereix un temps i una dedicació. Som conscients que, des de les entitats del tercer sector, molts voluntaris ja inverteixen una part important del seu temps en els propis serveis que s’ofereixen, i que això limita aquesta participació.
Per la seva banda, les comunitats de pràctica són una manera molt eficaç de construir coneixement, a través de la compartició de les pràctiques que cadascú porta a terme, ja que moltes de les problemàtiques són comunes.
Un dels objectius d’aquest Toolkit és donar-vos a conèixer algunes d’aquestes experiències d’adaptació que han dut a terme altres entitats, per si us poden ser útils. Si la vostra no hi és i us agradaria que hi fos, només cal que contacteu amb nosaltres per incloure-la-hi.
Un exemple d’això el podeu trobar dins de l’apartat de «Bones pràctiques», a l’experiència dels dinamitzadors TIC dels Punts Òmnia i la Xarxa PuntTic, que estan compartint recursos i coneixements en obert per facilitar tota aquesta tasca d’adaptació.
Xarxa i suport tecnològic entre entitats del tercer sector
Un dels reptes que encaren actualment les entitats del tercer sector és seguir oferint el seus serveis i la seva atenció en la no presencialitat, atenent a la situació d’emergència motivada per la COVID-19.
Hi ha diferents entitats i organismes arreu de Catalunya i d’Espanya, privades i públiques, que donen suport, formació, acompanyament i assessorament tecnològic a les organitzacions del tercer sector que ho necessitin, ja sigui per fer el canvi cap a la transformació digital o bé com a solució a algun problema puntual. Entre aquestes destaquem les següents:
- M4social: projecte de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya que vol liderar la transformació digital de les entitats del tercer sector, així com incidir en la generació d’un ecosistema d’innovació en l’àmbit social.
- Colectic: projecte cooperatiu sense ànim de lucre que treballa per la inclusió, l’autonomia i l’apoderament de les persones i les comunitats als àmbits social, laboral i tecnològic; tot entenent i utilitzant la tecnologia com una eina de participació i transformació social. Disposen de diferents formacions i assessorament per entitats en aquest sentit, amb un repositori interessant d’eines lliures per el teletreball, entre molts altres projectes.
- Xarxa Punt TIC: xarxa integrada per centres i espais molt diversos, de titularitat pública o privada, que posen a disposició de ciutadans, empreses i col·lectius l’equipament i el personal necessari per facilitar-los l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i, d’aquesta manera, a la societat del coneixement. Són centres de referència territorial pel que fa a la societat del coneixement i són espais integradors que potencien la dinamització comunitària o empresarial del territori (Punts Òmnia). Disposen de diferents recursos TIC oberts a tota la ciutadania, i també d’un canal de YouTube adreçat a formadors TIC.
- Pangea: entitat que dedica, des dels seu inicis, esforços a la sensibilització vers la relació societat i noves tecnologies. Els eixos principals que treballem són: drets/TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), gènere/TIC, difusió de l’ús del programari lliure, reutilització dels dispositius informàtics.
- Xarxanet: és la xarxa associativa i de voluntariat de Catalunya, un projecte impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, on les entitats són les gestores i promotores dels diferents portals, aporten una informació d’actualitat i de qualitat, i estableixen mecanismes de relació i interacció entre el món associatiu i la ciutadania. A dins hi trobareu diferents recursos, com aquest per treballar virtualment amb infants i joves.
- Labdoo: xarxa humanitària que té com objectiu l’enviament d’ordinadors portàtils no utilitzats, lectors de llibres electrònics, tauletes, PC i qualsevol dispositiu que es pugui carregar amb programari educatiu, a les escoles necessitades de tot el món utilitzant la col·laboració i sense incórrer en costos econòmics o ambientals.
- BJ Adaptaciones: fundació que treballa per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb diversitat funcional a través de productes de fabricació pròpia, distribucions o solucions personalitzades.
- Fundesplai: entitat sense afany de lucre que té per missió educar els infants i joves, enfortir les entitats de lleure i el tercer sector, millorar el medi ambient i promoure la ciutadania i la inclusió social, amb voluntat transformadora. Desenvolupen un ampli ventall de programes, campanyes i activitats a favor dels infants, els joves, les famílies i les entitats. Ofereixen suport tecnològic a entitats del tercer sector.