Adaptació en línia de processos formatius d’inserció laboral
Entrevista a Txus Pedrosa. Fundació SURT. Coordinadora del programa DIMO (ABITS, Ajuntament de Barcelona). Entrevista realitzada el 05/10/2020.
Durant aquest primer esforç d’adaptació del treball a dinàmiques en línia, quines activitats has realitzat?
Quan va començar el confinament, primer vàrem atendre moltes coses de necessitats bàsiques i assistencials. El programa DIMO en el qual treballo, adreçat a treballadores sexuals, és un projecte d’atenció i d’abordatge integral, i han de tenir altres coses també ateses per poder fer tot el procés d’inserció. Es treballen temes de relacions personals, de salut, de relacions, de presa de decisions, de drets, etc.
Durant el confinament, en no poder exercir, no tenien aquesta entrada de diners. Tenint en compte que tenen una economia de subsistència, de necessitats bàsiques (l’habitació, el menjar del dia, carregar el telèfon, etc.) donada la situació, s’havien d’abordar aquestes qüestions primer. Tenien la por de la salut, la família, pressió per pagar el lloguer i sense diners, això en la majoria dels casos. Vam intervenir en les situacions de desprotecció en què les situava la Covid-19 a escala social i d’habitatge.
Vàrem haver d’identificar també tots els recursos, serveis i com accedir-hi: menjadors, com assistir als Serveis Socials, sobretot aquelles que no podien contactar amb la seva treballadora social i organitzar-ho. També atendre situacions de crisi, d’ansietat, generades pel context.
Per tant, primerament es va treballar sobretot tota aquesta part assistencial.
Quan vàrem calmar tot això, en el sentit de contenir-ho, vam reprendre les accions del projecte des del punt de vista formatiu.
Com s’ha fet aquesta adaptació? Quines eines o mitjans s’han utilitzat?
S’han tingut en compte els aspectes següents:
- Competències de base de les participants.
- L’accés possible a recursos informàtics o telemàtics de les participants (connexió, coneixements, dispositius, etc.).
- Emprar una didàctica diferent de la presencialitat.
- Compilació de materials tècnics de qualitat sobre els continguts propis de cada formació.
- Acompanyament individualitzat per donar suport a l’adquisició dels aprenentatges.
- La certificació (títol de participació que inclou l’índex de continguts).
- L’estudi de la situació actual, canviant, i les vies d’accés al mercat laboral segons els perfils requerits.
- Diversificació de les accions segons si les participants tenen o no permís de treball.
Teníem un curs de canguratge que s’havia ja iniciat abans de la pandèmia, i es va haver d’aturar, i l’última sessió i l’examen es van fer telemàticament amb una enquesta del Forms (Microsoft).
Cal tenir en compte que la majoria de les dones amb les quals treballem tenen un nivell de competències digitals bàsic, inicial o nul. No tenen ordinador a casa ni accés a internet en la majoria dels casos. Sí que tenien un telèfon intel·ligent i la majoria fa servir el WhatsApp habitualment. És un ús al qual estan habituades. Per això, a través del WhatsApp vam desenvolupar les accions formatives, per comunicar-nos amb elles i per enviar-los els continguts.
Però tenint en compte la limitació de les dades, no podíem fer vídeos per explicar determinats continguts, i moltes tampoc tenen el paquet Office. Per això, vam decidir utilitzar Canva, que permet uns bons dissenys visuals, i possibilita passar els textos en format d’imatge, tenint en compte que la imatge tothom la fa servir, i en el seu context encara més. Així, fèiem servir el Canva per a textos, cartells (per anunciar el curs) i coses que quedessin, amb una imatge que els facilités la comprensió.
Es tracta d’uns materials molt adaptats a elles, al context, tenint en compte les coses que són pròpies de la seva realitat.
També s’ha fet servir l’àudio; moltes explicacions dels continguts les enviàvem amb àudio de 2’ i 30’, amb música de fons. En determinats exercicis, elles podien contestar també amb àudios.
També hem fet servir el Forms (de Microsoft) per fer enquestes.
Altres vegades, elles feien l’exercici en una llibreta i després feien una foto i així ens enviaven la resposta.
Durant el confinament, també vàrem fer un curs de prevenció de la COVID-19 en el context professional, i l’han finalitzat 35 dones.
També han creat els materials d’acollida, per quan una dona fa la sol·licitud per entrar al programa. Normalment, fèiem unes entrevistes d’acollida presencials i exhaustives, que ens donen el panorama de totes les necessitats i les potencialitats de la persona. Donada la situació, fer-les íntegrament per telèfon, amb el nivell de concreció de moltes de les preguntes que se’ls fan, de vegades el nivell d’idioma no és suficient per fer-ho, sí per fer-ho presencialment, però no per telèfon, es complica molt. Llavors, hem fet amb el Forms totes les preguntes més burocràtiques (quants anys fa que ets aquí, si tens permís de treball, número de document, de passaport, tens fills?, etc.). Quan la persona ja ha contestat totes aquestes qüestions, llavors ja la truquem i la fem més personalitzada amb tota la cura de la persona. Per tant, hem combinat el Forms (la part més distant) amb la trucada més personal, perquè dona més connexió humana.
També hem hagut d’aplicar una didàctica diferent, tenint en compte que no tenim la presencialitat. Per exemple, quan feien els àudios, explicant-t’ho molt bé, tot molt personalitzat, ja que si els fem arribar material digital de cop no saben, no entenen què han fer amb això.
Hem hagut de compilar material de qualitat sobre els continguts de cada formació. Normalment, això es feia encarregant la formació a professionals. Ara ens n’hem hagut d’encarregar nosaltres, per poder elaborar aquests materials, no teníem a qui encarregar que fes un àudio per enviar-lo a través del WhatsApp. Per tant, ens hem hagut de formar també nosaltres.
Tot plegat, ens ha permès fer un acompanyament més personalitzat, tot i que ha donat molta feina. Abans, quan feies una formació, es feia la classe i ja està. Però ara era fer els materials (gràfics, àudios, etc.), enviar-ho, resoldre els dubtes, atendre individualment els exercicis: per exemple, si l’exercici és simular una entrevista de rol, les tècniques del programa, telefonen a la persona i li fan una entrevista com si fos una empresa, i això s’ha de multiplicar pel nombre de dones que fan la formació, en aquest cas, 35.
També poder donar un certificat que doni valor al seu aprenentatge, estudiar cada situació, ja que les coses que els passen les afecten contínuament.
Resumint, pel que fa a materials elaborats el que hem fet ha estat:
- Material per a l’acollida i la selecció al programa.
- Manual per avaluar les accions.
- Material per avaluar el procés al DIMO en fer el tancament.
- Material per realitzar el CV.
- Material per preparar el necessari de cara a regularitzar la situació administrativa. També per preparar-se a candidatures i concretar la inserció laboral.
- Material per avaluar les competències.
- Material per afrontar l’entrevista en línia.
- Material per fer la gestió de l’estrès.
- Material de formacions tècniques per mitjans telemàtics.
Aspectes positius
Ha anat molt bé, en general.
Pensem que es tracta d’un sector de la població que, pel context i els horaris, tenen una gestió del temps diferent. Llavors, les participants han concretat l’assistència molt més que presencialment, perquè l’exercici el contestaven quan els anava bé i podien gestionar quan fer les activitats.
Es contribueix a la millora de competències, com les digitals. Veuen que es troben amb aquesta necessitat i es posen més les piles.
També ens ha permès fer un acompanyament molt més individualitzat.
Hem fet totes un esforç personal treballant amb el que tenim a casa, trucant amb el nostre mòbil fent les trucades en ocult, etc.
També ens hem cuidat entre nosaltres, les professionals que treballem. Saber com estem, com ho portem, etc. Cada dia fèiem una reunió de coordinació amb l’equip amb una videotrucada de WhatsApp.
Ara mateix, necessitem un perfil molt complet per treballar en el projecte.
Limitacions
Algunes de les participants no tenien prou dades al mòbil i s’havien d’esperar en el forn de pa i agafar allà la WI-FI per carregar-se les accions o per contestar els exercicis.
Des de SURT, van engegar també una campanya per recollir ordinadors, ja que moltes són mares i perquè la canalla pogués fer també les classes de l’escola i no van poder tenir ordinador a casa moltes d’elles. En aquest sentit, cal tenir en compte que hi ha molts nivells de pobresa: no es pot tenir internet, o viuen en una habitació de lloguer amb els seus fills, i no els cap l’ordinador, etc.
No tot serveix per a tot. Cal adaptar-ho a cada realitat.
Pràcticament no hi ha hagut resistències per part de les participants.
Estratègies per mantenir el vincle
Durant aquests mesos, s’ha reforçat el vincle amb elles. S’han fet trucades, amb un acompanyament a cada una de les dones molt personalitzat, amb derivació d’atenció psicològica en els casos necessaris; conèixer molt com estan pel que fa a les seves històries personals, amb els fills a casa, etc. Alguna dona et deia que érem l’única persona que les havia trucat per saber com estaven.
Necessitats o reptes per afrontar tenint en compte l’experiència dels darrers mesos
Les professionals, des del punt de vista de les competències transversals, hem d’estar amb les competències molt fortes d’adaptabilitat, de flexibilitat, d’aprenentatge, i també de gestió de l’estrès, perquè encara continuem amb aquesta incertesa.
Ara mateix, estic organitzant la formació de neteja especialitzada en COVID-19, amb una part presencial, i clar, no sé si la podrem fer, ja que no sabem si ens tornaran a confinar. Per tant, cal tenir preparat un pla B.
Quant a continuar incorporant noves estratègies, ara per exemple, volem preparar les dones si poden fer una sessió presencial, on farem servir el Teams (Microsoft). Volem fer-la presencialment a la seu, fer-la plegades, a veure si elles poden tenir la possibilitat d’utilitzar aquesta eina, per exemple, poder respondre alguna entrevista que els fem a través del Teams (Microsoft) i veure i valorar si podríem utilitzar aquesta eina amb elles. Si podem, farem la formació amb un projector, amb pantalla gran, i valorarem les possibilitats per si ho podem incorporar.
És un hàndicap també poder veure com podem fer les sessions d’informàtica, i que les dones puguin seguir millorant aquestes competències, cada cop més necessàries. Ja veurem com podem adaptar-ho, ja que està limitat el nombre d’assistents, i també requereix més hores de feina.
Hem de vigilar molt amb la privacitat, ja que no sabem mai si hi ha darrera alguna xarxa d’explotació o similar. Mirem que no tinguin el telèfon les unes de les altres. Si elles se’l donen, ja és un altre tema.
Vàrem escollir algunes eines de Microsoft com el Forms perquè té més cura de la protecció de dades en l’àmbit internacional.
Els qüestionaris tenen tota la part de la confidencialitat i del permís, tot conforme a la Llei de protecció de dades.